DE NOU... L'ESCOLA!

La nit de diumenge a dilluns, va ser especialment "moguda" a casa. L'endemà es començava l'escola de nou, i bé que semblava veure als nanos prou contents de tornar a agafar el ritme "biològic", diria jo, es respirava un ambient nerviós a casa.

Vam arribar diumenge després de passar un cap de setmana de relax a Andorra. El Xavi repassava el material escolar per al Biel, i jo cosia botons a les bates dels anys anteriors... Rentadores, preparar el menjar de la setmana,... Cada moment se'ns feia més pesat i els nens van endreçar la sala de les joguines perquè era com posar fi a una era de vacances i començar de nou l'any escolar. Quan vam tenir-ho tot a punt, només ens restava sopar i preparar la roba per l'endemà. La vam escollir com si fos un dia molt especial i els nens van poder triar el què es posarien.

Durant el sopar el Biel no va parar d'explicar-li a la Jana lo feliç i com li agradaria a la Jana fer P-5, però ell no estava convençut del què es podria trobar. Se sentia emocionat de poder explicar a la Jana el que ell ja havia passat, però ningú podiem dir-li com seria el seu curs.... Fins que va arribar l'hora d'anar a dormir.... O de passar la nit en blanca... Després d'explicar-li els motius del seu estat, el Biel va admetre que estava nerviós i que la bola que tenia a la boca de l'estómac era degut a que no sabia si seria "feliç" fent 2n. Vam escoltar-lo, vam parlar-li, vam intentar fer l'impossible perquè es relaxés, i finalment, després de molta lluita i serenor, a 2/4 de 6 del matí va sortir de l'habitació demanant si ja era de dia per anar a l'escola... Encara no havia dormit ni un sol minut!

Veure'l tornar de l'escola el primer dia i abraçar-te tot dient: "mama, sóc tan feliç de fer segon"... Crec que és un moment especial, d'aquells que voldries fotografiar el sentiment perquè quan fos gran recordés aquella sensació tan bonica que li corria per dins.

Portem 3 dies i els 2 són "feliços" de començar una etapa nova que els durà, com no, al seu futur particular.

Tan de bo no oblidin aquests moments, i els recordin justament quan el seu camí es trobi en les dificultats que encara han de viure i que els farà més forts.

ESTIU 2008

Sempre hi ha 1000 aventures d'estiu, i sempre creiem que no en tindrem de tan bones o especials com les d'aquest any. Però arriba el següent i t'adones que és semblant, però alhora molt diferent,... Pots seguir anant als mateixos llocs, amb les mateixes persones, fins i tot la mateixa casa... Però sempre, sempre és diferent.

Aquest any el Biel es va trencar el tormell just 24 hores abans de marxar a Calella de Palafrugell. El món ens va caure a sobre, pensàvem que no podríem fer res, i a l'acabar l'estiu t'adones que senzillament es va girar una mica el que tenies planejat, però possiblement es van fer més coses diferents a les que hauríem decidit un altre any.

Les aventures han estat infinites, des de que el Biel ha fet cabrioles per aprendre a anar en crosses, fins que la Jana ha descobert que menjar és una cosa que li agrada, excursions, visites d'amics i familiars estimats,... Han sigut unes vacances intenses però alhora relaxants... Molta lectura, poc dormir (personalment, però això és un "tema" meu), sobressalts rescatant un avi i un nen del mar...

Aquest estiu ha sigut molt i molt millor que l'anterior. Els pensaments hi eren, però la negror de l'estómac s'ha començat a convertir en un altre color més viu.

FACEBOOK EN CATALÀ!!!!

Ieeeep!!!!

Que ja tenim el Facebook en català! Semblava mentida, però tot i el petit granet de sorra que hi he aportat, em fa il.lusió com si fos una mica meu, també!

A la dreta del meu blog trobareu alguns enllaços sobre la notícia.


Salut i Visca la Terra!!!

BON JOVI

Eeeeei..!!!

El que vam arribar a gaudir el passat diumenge, 01/01/06 a l'Estadi Olímpic Lluís Companys... Això només ho pot entendre qui hi va ser i punt.
Al marxar plovia i no acabàvem d'arrencar amb la il.lusió que es mereix un concert d'aquestes característiques... Sort que vam arribar a dins el recinte i la música de fons, l'ambient de la gent, la cervesa... Tot va començar a agafar el to d'un concert de rock. Quan vam veure que estaven a punt de començar, ens vam endinsar i escolar per dins la gent fins arribar a la meitat. Allà ens vam fer el nostre món i tots 15 vam començar a saltar. Les primeres notes de "Lost Highway" començaven a fer moure un cos un xic aturat al principi per la por a la pluja... Però aquesta banda de rock va poder amb nosaltres... Cançó rera cançó feia que el nostre ritme de ball, cant i alegria anés en augment a l'igual que ho feia l'altra gent.
El repertori escollit: el millor! Cançons dels darrers 25 anys per a tots els fans del grup, posant-hi un èmfasi especial al treball "Slippery when wet".
2 hores i mitja de concert sense parar, pujant a braços, agafant-nos en rotllana, saltant, ballant, cridant, plorant.... Impossible d'oblidar. Un concert fet a mida pels que hi vam anar.

Gràcies BON JOVI!

Aquí un breu resum...

26 D'ABRIL

El mes d'abril està ple d'aniversaris i sants de persones que coneixo... El 7, el 13, el 17, el 18, el 23-24-25... i el 26.... el 27 i el 30.

El dissabte vam anar a la plaça Sant Domènec, ja que l'Escola de dansa de l'Esbart participava en les actuacions del Dia Internacional de la Dansa. Hi havia moltíssima gent, i a més a més feia un sol amb temperatura perfecte per estar-se prenent el granisat de rigor de la Xixonenca... Entre ball i ball, els nens s'anaven posant més nerivosos, ballaven dalt d'un escenari! i això volia dir que no es podien equivocar... Vam riure entre faixes pel terra, nenes despistades, monyos caiguts... Però va ser un dia bonic rematat amb un sopar a Can Farreroles...

Era Sant Marcel.lí, i vaig recordar, més d'una vegada al dia, una annècdota que ens va passar fa uns anys.... El 24 és l'aniversari del Lluís, i sempre corríem a veure qui el felicitava primer... El meu pare tenia el defecte o virtut de ser el primer en fer-ho (a vegades encara dormíem després d'un dia d'anar a dormir tard...) El 26 era el sant del meu pare i.... aquell dia, incomprensiblement, no hi vam pensar ningú de la família!!! Estavem dinant tots junts, d'això parlo de fa uns 6 anys més o menys i... de cop, el meu pare s'aixeca a buscar una ampolla de cava i diu: "Què us sembla si avui fem un brindis per mi?? Ja sé que ningú hi pensa, però és el meu sant!!!" Glups!!! Ningú vam saber què dir,... No podia ser que precisament a ell li passés això, ningú l'havíem felicitat!!! El vam abraçar tots alhora, li vam demanar perdó però... sé que li va doldre... Ell, que sempre pensava en l'aniversari de tothom... Precisament ens haviem despitat pel seu sant... Ara, per molt que ho vulgués intentar, mai m'oblidaria del seu sant. Són records gravats i que no voldria pas oblidar...

Finalment va ser Santa Montserrat... Encara no m'acostumo a passar dates memorables del meu pare, i vull que passin ràpid i ser sempre l'endemà d'aquell dia.

SANT JORDI

Sant Jordi és per molts un dels dies més bonics de l'any... Ens trobem en un dia carregat de màgia, perquè no només s'escull com la data senyalada per felicitar-nos entre els enamorats, sinó també per l'amistat. Es respira un ambient amb afany de felicitar-nos, trobar-nos, fer-nos petons, i entre el llibre, la rosa, els amics que es diuen Jordi... Creem un espai on ens hi sentim bé, i desitgem transmetre-ho als que tenim al costat.

El Xavi m'ha regalat 2 roses, una prové d'ell i l'altre del meu pare. S'ha convertit en el missatger de l'amor que teníem l'un per l'altre. Amor de pare i filla que ni una mort pot arribar a destruir. Ets present cada dia, però especialment en una data tan senyalada com avui i que feies que desitgéssim no s'acabés mai. Gràcies pel què em vas ensenyar. Gràcies, Xavi, per fer-me tan feliç ni que em costi ser-ho.

Feliç diada, feliç dia dels enamorats, feliç dia d'estimació envers les persones del nostre entorn.

12-13 D'ABRIL

L'estrés del cap de setmana ha tornat a sí només llevar-nos el dissabte.. Actuació a la residència d'avis pels més petits de l'esbart, dinar a corre-cuita, natació i assaig infantil de les gitanes... Tot i així encara ens va donar temps de descansar i veure el hoquei de Sant Vicenç que va ser molt i molt emocionant! A la nit vam fer una festa sorpresa a l'Agnès i es va trobar que els seus 40 anys no només no serien íntims, sinó que disfressa rera disfressa va esdevenir un dels millors sopars que he pogut gaudir darrerament. El riure, els acudits, les cançons... Va ser genial!
L'endemà vam tornar a anar a Sitges, doncs era l'aniversari de l'Anna i s'havia de celebrar "a lo grande". Va tornar a ser un dia rodó, i sense voler ser repetitiva... Sitges tornava a ser aquell poble que té un encant especial durant la primavera...
Al vespre, assegut i rebentats de tot el dia, i després d'una bona dutxa, ens vam trobar revivint el Mil.lenari de Castellet... Allò sí que va ser un espectacle... Veure a més de 300 persones dalt l'escenari, emocionats i fent emocionar al present... Irrepetible, per això va ser tan bo!.
No podia parar de plorar, vaig reviure tants i tants moments.... Impossible d'expressar el què vaig sentir aleshores i tanmateix, impossible lo de diumenge...

SITGES A L'ABRIL

I és que és diferent... Sitges agrada, sempre, sigui el mes que sigui, però... l'Abril és un mes on la calor encara no fa mal, i el sol és del tot agradable.

Passejant en bicicleta, dinant súper bé, remullant-se a l'aigua i prenent el sol... Uaaau!!! Quin dia més genial!!! El parc va acabar de fer-nos sentir com si les vacances ja fossin aquí.

Ahir va ser un dia bonic, amb els amics, amb el sol, i amb l'aigua.

STROMBERS

Avui anem a veure els Strombers!!! Finalment hem trobat un dia, i més encara, toquen al Sielu!! Tinc moltes ganes de ballar i passar-m'ho bé, avui ha fet sol i tinc molta energia positiva.
Demà ens espera un dissabte mogut, amb moltes activitats per als nens, però amb ganes que aprenguin de tota la cultura que els hi podem brindar, perquè això és una inversió de cara al llegat que els hi deixerem en un futur.

Bon cap de setmana

PERATALLADA

La vida ens fot batzegades, i aquest va ser el nostre primer estiu sense l'avi... Hi havia calma, però un buit inmens...

Els nens van poder adonar-se de la persona que va ser al comprovar que aquest any no seria amb nosaltres.

Avui és el meu primer dia... Tinc ganes d'explicar el què m'envolta i de poder compartir-ho amb la meva gent...