Aquest blog és una mica d'aquí i una mica d'allà... Es tracta del meu dia a dia, d'annècdotes que em passen a mi i als meus... EL QUE M'ENVOLTA és el que estimo, el que visc i el què sento en moments especials...
Que ja tenim el Facebook en català! Semblava mentida, però tot i el petit granet de sorra que hi he aportat, em fa il.lusió com si fos una mica meu, també!
A la dreta del meu blog trobareu alguns enllaços sobre la notícia.
El que vam arribar a gaudir el passat diumenge, 01/01/06 a l'Estadi Olímpic Lluís Companys... Això només ho pot entendre qui hi va ser i punt. Al marxar plovia i no acabàvem d'arrencar amb la il.lusió que es mereix un concert d'aquestes característiques... Sort que vam arribar a dins el recinte i la música de fons, l'ambient de la gent, la cervesa... Tot va començar a agafar el to d'un concert de rock. Quan vam veure que estaven a punt de començar, ens vam endinsar i escolar per dins la gent fins arribar a la meitat. Allà ens vam fer el nostre món i tots 15 vam començar a saltar. Les primeres notes de "Lost Highway" començaven a fer moure un cos un xic aturat al principi per la por a la pluja... Però aquesta banda de rock va poder amb nosaltres... Cançó rera cançó feia que el nostre ritme de ball, cant i alegria anés en augment a l'igual que ho feia l'altra gent. El repertori escollit: el millor! Cançons dels darrers 25 anys per a tots els fans del grup, posant-hi un èmfasi especial al treball "Slippery when wet". 2 hores i mitja de concert sense parar, pujant a braços, agafant-nos en rotllana, saltant, ballant, cridant, plorant.... Impossible d'oblidar. Un concert fet a mida pels que hi vam anar.
